Norman Jenkins Yanikun va néixer als voltants de Boston, Massachusetts, Estats Units, un 16 de juliol de 1917. "El mateix any de la Revolució Russa", deia amb orgull.
Els seus pares eren emigrants russo-judius originaris de Riga, Latvia.
Norman va dur a terme la seva educació artística a la Boston Museum School of Fine Arts, a finals de la dècada dels quaranta. Tot i això, ell acostumava a dir que "el meu primer mestre va ser un nen que vivia en el pis de d'alt quan jo sols tenia 9 anys. El seu nom era Pascuale Napoli. Amic, quan vaig veure del que era capaç de fer vaig decidir que jo volia fer el mateix. Desgraciadament ell va acabar convertint-se en barber i vaig esser jo qui va arribar a artista".
Norman va contraure matrimoni mentre estava servint a l'exèrcit dels Estats Units.
Fruit d'aquest matrimoni va néixer un fill que avui en dia es troba desaparegut. Es va divorciar quan "la meva dona va decidir que havia de trobar una feina seriosa", i va volar cap a París quan ella el va portar als tribunals per tal que ell li passés una "pensió" pel divorci.
Es trobava treballant com a dibuixant humorístic quan li va arribar el rumor de que els artistes vivien molt bé a Europa. Va viure a París per un període de 20 anys juntament amb altres artistes expatriats. Va estudiar pintura al G.I. Bill, activitat que hàbilment combinà amb la seva altra gran passió, els escacs.
El 1957 va arribar a Mallorca per primera vegada, amb la seva Vespa des de París. Durant els 10 anys següents combinaria els hiverns a París amb els estius a la "Pensión Sa Fonda" de Deià. Allà disfrutava de pintar tant en el jardí com en el galliner, i fins i tot davall el pont del torrent.
A finals dels anys 60 va tornar a Nova York, però es va trobar en que allà no podia pintar, "massa ciment", deia. El 1973-74 va tornar a Deià on es va instal·lar de forma permanent. La seva nova casa va ser el nº 55 de Sa Font Fresca.
A Deià, Norman va ser un dels fundadors de "Es Deu d'Es Teix", agrupació de pintors i escultors que residien en el poble a principis de la dècada dels seixanta. Amb excepció d'algunes exposicions a Deià, Palma i Madrid, Norman molt poques vegades va ensenyar els seus quadres... a no ser que fos a l'interior del "Sancta Sanctorum" del seu estudi. Mai va buscar la fama. Sols quan es va trobar a les portes de la mort "when the shit hit the fan", com solia anomenar-la (quan la merda xoca amb el ventilador), es va adonar de que no li quedava suficient temps per a portar ell mateix aquesta tasca. Llavors va dir: "Treieu el meu nom a la llum".
A Deià, Norman era famós. Famós per esperar a les dones boniques que arribaven al poble en autocar. Famós pels seus acudits, bromes i trucs de màgia. Famós pels seus passejos a la llum de la lluna, per les seves improvisacions de piano i flauta; també per la seva habilitat jugant a l'escac. En definitiva, famós per la seva "dança del melic" a la Cala; i pel seu genuí esperit bohemi.
"Anem al so dels tambors", deia mentre pintava tamborilers, i també: "L'escac no és un joc, ensenya a viure". Norman va dir també en certa ocasió que "tots neixem amb un do que hem d'aprofitar, o ens tornarem bojos". Ell mai va deixar d'exercir el seu propi do, fins que va morir el dia 16 d'abril de 1988. Ensenyant el seu treball a Deià, esperem que Norman Yanikun sia a la fi reconegut i admirat en la mesura que ho mereix, tant com no ho va ser en vida. L'últim desig de Norman va ser tenir un Museu a Deià.
REX KENNARD/SUSIE TOWNSEND
El Museu Yanikun - Font Fresca, 55. Deià - está obert els diumenges de 14:00 a 18:30 o amb cita prèvia, 676 324234
